Distinció Honorífica
Els distinguits


Any 1997
D. Salvador Cardona Miralles
Durant els anys en què va estar al front del Consistori Municipal, l’ Ajuntament d’Oliva va ser un model a seguir en matèria de publicacions. Unes publicacions que han donat a conèixer l’obra completa de Gregori Maians. A més D. Salvador va ser el principal impulsor del llibre Iniciación a la Història de Oliva, una publicació imprescindible per conèixer el nostre passat.


Any 1996
José Castells Bomboí
Perquè, a través d’una sèrie de publicacions, va recuperar una part de la memòria col·lectiva dels olivans i a més va cedir al Museu Arqueològic Municipal alguns materials que va recollir i conservar procedents del Palau.


2007 – Priscilla E. Muller
Conservadora emèrita de The Hispanic Society of America, per ser la responsable de la recuperació dels materials, plànols, dibuixos i fotografies del Palau d’Oliva, que van fer els arquitectes danesos, E. Fischer i V. Lauritzen, durant la segona dècada del s. XX. Uns materials que Priscilla va recuperar de la casa de Fischer en Dinamarca i conservar en la Societat Hispànica fins que finalment el 3 de febrer de 2010, noranta anys més tard, tornaven a Oliva, al Museu Arqueològic Municipal. Uns materials fonamentals per al coneixement i futura recuperació del monument.


2006 – Associació Artístico Musical d’Oliva
Que ompli de música els carrers i places de la nostra ciutat en dies de festa i celebracions, rebia el reconeixement per la seua llarga trajectòria i a la vegada ser l’origen de diferents agrupacions musicals instrumentals i corals.


2005 – Família Falgàs Soler
Per la donació del Guerrer de la Sala d’Armes del Palau d’Oliva, tot un símbol de la nostra ciutat. El guerrer ja restaurat es mostra al Museu Arqueològic Municipal d’Oliva.


2004 – Joan Navarro Tercero
La nostra llengua, la dels valencians, sens dubte, la columna vertebral, pedra última i fonament on reposa la nostra identitat i patrimoni cultural inqüestionable va rebre en la persona i obra del poeta, el nostre reconeixement. Els escriptors, en fer ús de la llengua, han mostrat que és possible alimentar una esperança de futur en valencià.


2003 – Família Mira Cucart
Rebia el nostre reconeixement en agraïment a la seua donació d’uns taulells procedents del Palau dels Centelles d’Oliva. Peces que formen part del nostre patrimoni i que es conserven al Museu Arqueològic Municipal de la nostra ciutat.


2002 – Grup de Dances Raval i Vila
Reconeixement i homenatge a l’esforç desinteressat que molts olivans i olivanes han fet i fan per mantenir vives les nostres danses tradicionals i en especial la dansà d’Oliva. Un reconeixement al patrimoni popular de les danses tradicionals, que venen practicant-se des de temps immemorials.


2001 – Luïsa Parra Vercher
Va ser la primera regidora de patrimoni de la nostra ciutat i, com a tal, va adquirir la Torre del carrer de la Comare pertanyent al Palau d’Oliva, i el solar on havien aparegut unes restes arqueològiques romanes, el Forn Romà.


2000 – Ernesto Ribera Marí
Per la recuperació, protecció i millora del patrimoni de Santa Maria la Major d’Oliva. Tant pel que fa al monument, com per la creació del Museu Parroquial. Però sobretot per haver escoltat les veus que, des de feia anys, demanaven recuperar la imatge de la Verge del Rebollet, patrona d’Oliva i l’any 1999 amb motiu de la seua coronació, la petita talla romànica gòtica va ser restaurada i lliurada de les vestidures barroques que ens impedien contemplar-la en tota la seua bellesa.
Prova
Prova 02
D. Francisco Pons
Historiador / Publicacions

2007 – Priscilla Muller
Conservadora emèrita / The Hispanic Society of America
Conservadora emèrita de The Hispanic Society of America, per ser la responsable de la recuperació dels materials, plànols, dibuixos i fotografies del Palau d’Oliva, que van fer els arquitectes danesos, E. Fischer i V. Lauritzen, durant la segona dècada del s. XX. Uns materials que Priscilla va recuperar de la casa de Fischer en Dinamarca i conservar en la Societat Hispànica fins que finalment el 3 de febrer de 2010, noranta anys més tard, tornaven a Oliva, al Museu Arqueològic Municipal. Uns materials fonamentals per al coneixement i futura recuperació del monument.