Beca Serafí de Centelles

Primera Beca d’Investigació Serafí de Centelles – 1997 

Els comtes d’Oliva a Sardenya  

Josep Sendra i Molió

Ajuntament d’Oliva, Col·lecció Estudis Olivans – 1998

Beca d’Investigació «Serafí de Centelles» atorgada per l’Associació Cultural Centelles i Riusech – 1998

Josep Sendra i Molió va naixer a Oliva en 1950. Llicenciat en Ciències Econòmiques i en Filologia, és actualment professor de Valencià a l’lnstitut d’Educació Secundària “Joan Fuster” de Bellreguard.

En 1980, durant un viatge a Sardenya, descobreix els seus vincles amb els antics Comtes d’Oliva i decideix dedicar-se a investigar-los, visitant en diverses ocasions els arxius sards i l’Archivo Histórico Nacional, primer a Madrid i després a Toledo. Publica alguns articles sobre els feus deis Centelles a l’illa ¡ sobre les diverses branques de la família Carròs, fins que en 1996 obté la beca d’investigació Serafí de Centelles amb el treball que ara presentem.

Segona Beca d’Investigació Serafí de Centelles – 1998

La guerra i els cavallers. Els Centelles, el Comtat d’Oliva i la defensa del Regne de València

Juan Francisco Pardo Molero 

CEIC Alfons el Vell. O.A. Ajuntament de Gandia i Associació Cultural Centelles i Riusech d’Oliva – 2011

Juan Francisco Pardo Molero (València, 1968) és professor d’Història Moderna a la Universitat de València. Les seues recerques s’han orientat a l’anàlisi de l’organització militar i naval de l’antic Regne de València i la Corona d’Aragó, així com a l’estudi de la minoria morisca, la frontera mediterrània o les institucions, les idees i les pràctiques polítiques a la Monarquia Hispànica durant els segles XVI i XVII. Entre les seues publicacions destaquen els llibres la defensa del imperio. Carlos V, el Mediterráneo (200 l) i La guerra de Espadán, 1526. Una cruzada en la Valencia del Renacimiento (200 l), així com diversos articles apareguts en revistes de la seua especialitat, com ara Estudis. Chronica Nova, Revista de Historia Moderna, Mediterrània. Ricerche Storiche. Manuscrits o Cahiers de la Méditerranée.

Tercera Beca d’Investigació Serafí de Centelles – 1999

Pere de Centelles i el destí de la Casa d’Oliva

María Isabel Lorite Martínez 

Associació Cultural Centelles i Riusech d’Oliva – 2017

A la mort de Pere de Centelles sense descendència, la seua germana Magdalena va reclamar la possessió dels béns de la Casa d’Oliva, en contra de la disposició testamentària que nomenava hereu Jaume de Centelles, i ho va fer negant la capacitat de discerniment del comte com a conseqüència de les crisis mentals que havia patit. En un plet, que es prolongaria dues dècades, es van enfrontar les posicions dels qui afirmaven que «tan solament loscusava la demència y oradura», i i aquells que al·ludien a ell com a «senyor de molt bo i arreglat juhi y enteniment». L’anàlisi d’aquests testimonis permet comprovar l’interés que batega en el fons d’uns i altres, i a la vegada ofereix dades amb què dibuixar, encara que siga a grans tres, la personalitat i l’actuació d’un personatge amb no poques ombres.

Quarta Beca d’Investigació Serafí de Centelles – 2001

La vila d’Oliva al segle XV

José Bordes García

Associació Cultural Centelles i Riusech – 2019

Oliva fou durant el període musulmà una petita alqueria que depenia del territori controlat pel castell de Rebollet. Al començament del segle XV, el poble havia crescut fins a convertir-se en una vila dinàmica, amb una organització política pròpia, composta per un consell que agrupava bona part dels veïns cristians i on els càrrecs polítics estaven dominats pels més benestants.

A més del treball agrícola,  es desenvolupen altres activitat econòmiques dintre de la vila. En primer lloc, aquelles relacionades amb el sector primari, la pesca i la ramaderia, sens dubte amb diferent importància. En segon lloc, cal esmentar l’activitat artesanal, els forners, els carnissers, però on destaquen els artesans abocats a la producció de draps de llana. La comunitat camperola es trobava enquadrada en tres marcs diferents:  el polític, el jurídic i el religiós. No obstant això, dintre d’eixa aparent unitat existien continus processos de diferenciació social i econòmica. No tots els veïns, i parlem tan del grup musulmà com del cristià, eren iguals, perquè alguns d’ells , els més poderosos, monopolitzaven els càrrecs municipals, de l’aljama i senyorials. Un poder i una hegemonia que, sens dubte, eren el reflex  de la seua potència econòmica dins el poble.

L’últim dels aspectes tractat en l’estudi ha estat el de la família Centelles i Riusech i l’organització del senyoriu. Al llarg de l’estudi, es mostra la profunda vinculació que varen tindre els titulars del territori amb la monarquia catalanoaragonesa des del moment de la conquesta.

Quinta Beca d’Investigació Serafí de Centelles atorgada per l’Associació Cultural Centelles i Riusech 

Arquitectura tradicional urbana d’Oliva

Marta Roig Tercero 

A publicar pròximament